Hola a totes,
Aquest cap de setmana ha estat fantàstic, el dissabte la l'Olga del blog
My aguja i jo, juntament amb els nostres marits vem anar a Sitges. Encara que el temps no acompanyava gaire, no ens poden queixar ja què no va ploure, encara que feia molt d'aire i no animava a passejar pel Passeig Marítim.
Vem estar donant una volta pels diferents stands, on vaig tenir l'oportunitat de saludar a les noies d'
Authen-tic. Gràcies Mar per la teva amabilitat, tot i que tenies un munt de feina. Els SALS exposats i els devantals que portaveu, eran una monada.
També vaig veure en persona a la Marta del
Tela Marinera, encara que no vaig tenir l'ocasió de poder parlar amb ella.
Una cosa que em va fer molta il·lusió va ser que una seguidora del meu blog, em va reconeixer, això si que va ser una sorpresa. Per motius personals no vol que faci esmena del seu nom però si que vull donar el nom del seu blog:
A de Atelier.
Fa uns dies la Pilar del blog
Mis gallinitas locas, va fer una entrada on ens ensenyava unes agulles de pit que en van agradar molt, ja què son unes metgesses e infermeres molt simpàtiques, que em van genial amb el meu uniforme de treball, li vaig deixar un comentari al seu blog i ella molt amablament em va contestar que venia a Sitges i que si jo volia podiem veurens. No ho vaig dubtar ni un moment, ven intercanviar els mòbils, i una mica abans de les cinc la vaig poder coneixer en persona.
Amb l'emoció del moment, no vaig pensar en fer-nos una foto juntes, però si que us vull ensenyar els regalets que em va donar.
Aquest mussol em va arribar al cor.
Gràcies Pilar per aquests detallets, ara haig de complir i fer l'agulla de pit per poder-la lluïr a la feina. Prometo ensenyar-la.
Les que em seguiu ja fa temps, recordareu que vaig fer una entrada d'uns clauers molt fàcils de fer. Dons bé, el primer que vaig fer, el tenia reservat per una ocasió molt especial i quan vaig saber que m'havia de trobar amb la Pilar, el vaig preparar perquè fes un viatge cap a una altre ciutat.
Aqui el teniu posat dins d'una caixeta, disposat a trobar un nou destí.
Un cop vaig deixar a la Pilar, l'Olga i jo vem anar al Bar "El rincón de Pepe", on la
Chelo i
l'Esmeralda havian convocat a les cinc una Kdd.
Quina alegria veure com anvaven arribant . Va ser un moment molt emotiu, i a la vegada divertit, ple d'anecdotes de tota mena.
Aqui us deixo un recull amb els millors moments de la trobada. La qualitat no és molt bona perquè el mòbil estava una mica "pachuchillo". Però estan fetes amb molt de carinyo. Totes m'heu deixat un record molts especial.
La Carme de Vic i l'Ana de Cadiz
La
Chelo i l'Olga
La Carme i l'Olga
Aisss,
Mercè com em va agradar poder saludar-te, ets un sol!!!
Tot un honor poder coneixer en persona a la Chelo
El cambrer també va fer de les seves, va estar molt participatiu
Amb aquestes quatre companyes de León, vem estar dinant al mateix lloc. La sorpresa va ser quan a les cinc ens vem trobar. Ens va fer molta il·lusió. Coses del destí.
Gràcies Eder, em va agradar molt el teu mussol. Després l'ensenyo.
Felicitats!!!
Eva pel teu premi, te'l mereixes
Aiss,
Lupe ens vas fer riure amb les teves anecdotes.
Perdoneu a les que no he nombrat, m'ha estat impossible recordar tots els vostres noms
Totes portavem un detallet per intercanviar, com he dit abans a mi em va tocar el que va fer l'Eder.
Aquest és el mussol de l'Eder. Aquí teniu la madaleneta que va fer la Lupe
És una cucada !!! segur que en el seu blog us explicarà la història
I ara us vull ensenyar el que vaig fer jo, que li va tocar a la Montse del blog
El patchwork de Montse.
Un altre cop l'emoció amb va jugar una mala passada, no vaig fer cap foto mentres li donava el regal.
Segons em va dir. li va agradar molt. Espero que sigui un record molt especial per a ella, com ho ha estat per a mi el fer-lo.
I ara per despedir-me unes fotos del final de la trobada, algunes companyes ja no hi eran, dons havian hagut de marxar.
La Mercè, jo, l'Esmeralda, la Chelo i l'Olga
Gràcies Chelo i Esmeralda per haver fet possible aquesta trobada.
A la Mercè pel carinyo que em va demostrar tot i que ens acabavem de coneixer.
A l'Olga per ser la meva companya amb aquesta aventura, i als nostres marits pel suport que ens van donar durant tot el dia.
Però a totes les que no he nombrat però que van estar amb nosaltres, mil gràcies per haver compartit amb mi un moment de les seves vides.
I acabo recordan una frase cèlebre de la pelicula Casablanca, adaptada per a aquest moment.
NOIES, SEMPRE ENS QUEDARÀ SITGES!!!!!!!!!!
SEMPRE DURÉ AQUEST MOMENT AL MEU COR....
