Retrobar-se amb la rutina

Després de quinze dies de festa, toca començar un nou any laboral i retrobar-nos amb la rutina de cada diària, amb els seus horaris i les seves tasques. És moment de començar a omplir una nova agenda, plena de coses a fer i un munt de nous proposits per aquest 2013.

Jo, de proposits sempre en tinc un munt, ara bé, no sempre acabo l'any amb la sensació de haver-los assolit tots. Pel que fa al patchwork, tinc una manta començada -aquella amb què em vaig inciar en aquest món i vaig anar coneixent les tècniques - que em sembla que passarà a ser un UFO. Després de gaire bé un any, encara haig d'encoixinar-la a mà i us haig de confessar que em fa molta manda. Sempre acabo trobant nous treballs que acaben sent una bona excusa per a no posar. Un dia d'aquests faré una foto perquè veieu en quina fase del procés es troba.

Bé, deixant el tema manta, ahir a la tarda, "passejant" pels blogs, vaig descobrir el de la Haydee. Es tracta d'un blog de punt de creu i ara proposa fer un SAL conjuntament d'una bosseta de costura. Aquí teniu l'enllaç per si us hi animeu.

Jo ja m'hi he apuntat. Si us agrada i us hi animeu, teniu temps d'apuntar-vos-hi fins el 31 de gener. Al lateral del blog he posat el segell del SAL amb l'enllaç perquè us sigui més fàcil arribar-hi.   

Amb tot, se m'està girant feina. Encara tinc un parell de labors a mig fer. Ja m'hi puc posar i acabar per poder començar el Sal, perquè si no donaré per a tot. 

Bon dimarts i fins aviat!

Toca acomiadar el 2012

Cada any, per aquestes dates, m'agrada  sortir al carrer sense presses i veure els aparadors de les tendes. La ciutat canvia per uns dies i s'engalana amb els seus millors vestits, per dir-nos que el Nadal ja és aquí. Passejant per Terrassa vaig voler fotografiar algunes de les tendes redecorades per aquestes festes. Tot i que vaig haver de lluitar contra els renecs de la meva filla, encara vaig poder treure alguna cosa.

Ara que ja tenim el Sr. dels Nassos aquí (aquell que té tants nassos com dies li queden a l'any) i que en unes hores canviem de xifra penso en els últims dotze mesos i, tot i que ha estat un any difícil, crec que puc dir que el balanç és positiu - sempre és millor buscar i trobar alguna cosa que faci bo el repàs.

Durant el 2012 ens han passat moltes coses, bones i de no tant bones. Però ja us podeu imaginar que una de les que agraeixo a aquest any que acomiadem és haver-me endinsat en "l'aventura" del patchwork. No només he après, sinó que he pogut conèixer a unes companyes d'aventura com l'Olga, la Mercè, l'Eva i la Marga, amb qui he compartit moltes tardes de dimarts i dimecres de costura i algun cafè. El patchwork, d'una manera o altre, ens ha connectat a totes.

Diuen que el 2013 encara serà pitjor en termes econòmics. Intento, però, ser positiva i desitjo que aquest any que està a punt de començar sigui millor que aquest passat. Tinc posades les il·lusions en el patchword i en aquest blog, que em serveix de finestra a l'exterior i que em permet conèixer totes aquelles persones que també s'interessen o comparteixen l'afició.

Òbviament, no m'oblido de la família, amb qui espero seguir compartint molts moments especials. I tot i que soni tòpic, no puc fer altra cosa que acomiadar-me disitjant-vos, com a mínim, salut i feina (els diners vindran amb el treball i a l'amor ja és més complicat incidir-hi).

Abans de tancar l'última entrada de l'any del blog, em vull acomiadar amb una cançó que per a mi no pot faltar la nit de Cap d'Any. Des de fa molts anys, quan les nenes eren petites, després de menjar-nos el raïm el primer que fem és posar aquesta cançó i cantar-la i/o ballar-la tots quatre (cadascun amb el seu ritme).

Feliç 2013 i que a cadascú de nosaltres ens porti tot allò que hem somiat.