Els reis ja vénen, els reis ja van

De vegades pensem que les petites coses són insignificants i que més val gastar diners en un bon regal, però us haig de dir que, aquest matí, n'he rebut un de molt especial, d'aquells que no costen diners i que demostren la generositat i la grandesa de les persones.

Com sabeu, fa poc més d'un mes que m'he estrenat en aquest món, doncs bé, arran d'haver fet el camí de taula (que ja us vaig ensenyar en una entrada anterior)  vaig contactar amb la Natitxu. Vull agraïr-li des d'aquí - com també he fet en el seu blog - el gest d'haver publicat a la seva entrada l'enllaç al meu. Gràcies a aquest gest, m'ha donat l'oportunitat d'entrar i donar-me a coneixer a tota la seva gent.

Aprofitant el dia en què ens trobem, us deixo un regal en forma de fotografia. Aquests són uns reis molt especials, fets per l'Eva, una companya i amiga de les classes de patchwork que es va atrevir a realitzar els patrons que ens va portar la Rosa (la nostra professora). La veritat és que el resultat és genial.

Espero que els Reis hagin arribat a totes les cases, fent feliços a grans i petits. El més important de tot, però, regals apart i un cop les festes s'estan acabant, és que seguim mantenint aquest sentiment i passió que semblen més forts durant el Nadal en les tasques del dia a dia.

Per cert, com podeu imaginar, toca canviar - altra vegada - la decoració de la casa. Se m'han acabat els treballets nadalencs però, no patiu, perquè feina no me'n falta. Aquí en teniu una prova. 

Ja us aniré informant... Bon tortell de Reis! 

Toca acomiadar el 2012

Cada any, per aquestes dates, m'agrada  sortir al carrer sense presses i veure els aparadors de les tendes. La ciutat canvia per uns dies i s'engalana amb els seus millors vestits, per dir-nos que el Nadal ja és aquí. Passejant per Terrassa vaig voler fotografiar algunes de les tendes redecorades per aquestes festes. Tot i que vaig haver de lluitar contra els renecs de la meva filla, encara vaig poder treure alguna cosa.

Ara que ja tenim el Sr. dels Nassos aquí (aquell que té tants nassos com dies li queden a l'any) i que en unes hores canviem de xifra penso en els últims dotze mesos i, tot i que ha estat un any difícil, crec que puc dir que el balanç és positiu - sempre és millor buscar i trobar alguna cosa que faci bo el repàs.

Durant el 2012 ens han passat moltes coses, bones i de no tant bones. Però ja us podeu imaginar que una de les que agraeixo a aquest any que acomiadem és haver-me endinsat en "l'aventura" del patchwork. No només he après, sinó que he pogut conèixer a unes companyes d'aventura com l'Olga, la Mercè, l'Eva i la Marga, amb qui he compartit moltes tardes de dimarts i dimecres de costura i algun cafè. El patchwork, d'una manera o altre, ens ha connectat a totes.

Diuen que el 2013 encara serà pitjor en termes econòmics. Intento, però, ser positiva i desitjo que aquest any que està a punt de començar sigui millor que aquest passat. Tinc posades les il·lusions en el patchword i en aquest blog, que em serveix de finestra a l'exterior i que em permet conèixer totes aquelles persones que també s'interessen o comparteixen l'afició.

Òbviament, no m'oblido de la família, amb qui espero seguir compartint molts moments especials. I tot i que soni tòpic, no puc fer altra cosa que acomiadar-me disitjant-vos, com a mínim, salut i feina (els diners vindran amb el treball i a l'amor ja és més complicat incidir-hi).

Abans de tancar l'última entrada de l'any del blog, em vull acomiadar amb una cançó que per a mi no pot faltar la nit de Cap d'Any. Des de fa molts anys, quan les nenes eren petites, després de menjar-nos el raïm el primer que fem és posar aquesta cançó i cantar-la i/o ballar-la tots quatre (cadascun amb el seu ritme).

Feliç 2013 i que a cadascú de nosaltres ens porti tot allò que hem somiat.

Esperant el Nadal

El passat 7 de desembre va ser el meu aniversari. Les filles de la meva neboda, aprofitant el dinar familiar, ens van obsequiar amb uns detallets de Nadal. Ah! I la gran em va fer una polsera amb llana. Penseu que tenen cinc i tres anys respectivament, però la seva mare (a qui li agrada el patchword fins i tot més que a mi) els hi transmet la passió per les manualitats de tota mena. Des d'aquí li vull donar les gràcies per estar sempre al meu costat, ajudant-me allà on jo no arribo.

Regals a part, ja fa setmanes que vinc fent (a més del camí de taula) cosetes de Nadal que - com podeu veure - m'ha ajudat a canviar la decoració de casa meva.

I aquests van ser els primers en arribar a casa. 

 

A més a més de tot això, de cara a aquestes Festes també vaig aprendre a fer corones. Casa meva, però, ja estava envaïda d'esperit nadalenc, així que vaig regalar-la a la meva germana. Ah! I amb una bola a conjunt. No es pot queixar...

Espero que us hagin agradat totes les creacions nadalenques. Aquesta època de l'any la vivim molt a casa, és una de les nostres preferides. Els propers dies ho comprovareu.
 

Objectiu complert: camí de taula nadalenc

Com us vaig dir a la meva primera entrada, estava immersa en un projecte que finalment ja he acabat. Es tracta d'un camí de taula de Nadal, que he fet conjuntament amb la gent que segueix el bloc de  www.natitxu-cosequetecose.blogspot.com.  Ara ja us puc ensenyar les fotos ja que divendres al vespre els hi vaig enviar a Natitxu, que per cert ja  m'ha contestat i m'ha fet molta il·lusió.

Per a mi fer aquesta labor ha estat tot un repte, ja que era la primera vegada que participava en una experiència d'aquesta mena. Tenia jo els meus dubtes què l'acabés amb el temps previst, ja que la data límit per entregar-lo era ahir, 15 de desembre.

Però m'he superat a mi mateixa, he aplicat, he encoixinat a màquina i he posat fins i tot un viu pel voltant (cosa que haig d'agrair a la Rosa, la meva professora de patcword).

Us deixo unes fotos del procés i com ha quedat al final.

Per fi, després de la feinada, el camí ja llueix a taula. Com us podeu imaginar, però, aquest no ha estat l'únic canvi de cara a Festes. A la propera, us ensenyaré com ha canviat la nova decoració de la casa.